Canvis a "Mapa 1.12. La feblesa de l’estructura dels assentaments humans. Intensitat de l’ocupació humana segons el nombre d’habitants de les entitats, 2020"

A partir de l’efecte taca del nombre d’habitants dels assentaments es confirma i precisa la concentració humana en unes poques àrees; l’entorn metropolità de Barcelona i les seves extensions per la costa i els eixos de penetració cap a la Catalunya Central i planes de Lleida. En contrast, una bona part del país presenta una intensitat clarament inferior que es redueix cap als Pirineus i àrees centrals en consonància amb la presència de molts assentaments que no arriben als 50 habitants. La intensitat del poblament associada al volum demogràfic serveix per explorar el fet que la dimensió socioeconòmica de la ruralitat no solament té a veure amb la magnitud del propi assentament (representada en base a la dada força fiable de la població empadronada), sinó també amb la proximitat d’un assentament important que pot facilitar llocs de treball i serveis. Com veurem més endavant, la proximitat a centres urbans relativitza els inconvenients de viure en una masia o en una petita població, i l’estructura urbana de Catalunya tempera, en aquest sentit, els inconvenients de l’aïllament. Però, naturalment, hi ha contrastos importants entre la proximitat a una àrea metropolitana o una capital regional, o la proximitat a una petita centralitat rural. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Nomenclàtor 2020, INE. (*) A partir de la localització de les diferents entitats de població i tenint en compte la seva població s’ha calculat la intensitat de poblament a partir d’una interpolació de les dades en un ràster IDW.