Mapa 5.25. El respecte dels valors agraris en l’ordenació del territori.

Catalunya és un país muntanyenc amb una enorme extensió de la urbanització i de nous projectes constructius i d’infraestructures que obliguen a vetllar per la disponibilitat de sòls per a l’ús agrari. L’aptitud dels sòls per al cultiu ha passat a formar part dels indicadors que serveixen per regular les noves implantacions d’elements construïts i determinats usos en el sòl no urbanitzable. En el mapa es reconeix el valor de les grans planes del país com el capital fonamental de l’agricultura catalana, paper recolzat sovint amb la presència del regadiu. Tanmateix, hi ha una gran diversitat a escala local i un gran contrast entre punts relativament reduïts i propers a l’hora de determinar l’aptitud física d’un determinat indret. Altrament, la composició del plànol parcel·lari constitueix un element determinant del desenvolupament agrari sobre el qual es fa difícil d’intervenir i fer-ne una valoració. Font: elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del SIGPAC i l’Atles climàtic de Catalunya. (*) Informació de base treballada en àmbit de parcel·la, fet que dificulta la interpretació de la gradació de colors a l’escala d’impressió representada. La tipologia s’ha establert a partir dels camps que expliciten el tipus de conreu, el pendent mitjà de la parcel·la i el percentatge de superfície regada.