Atles del món rural

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: 98cf9430739ffc6e4bcd7e6b52dfbb70dd833432f255a6768c8aeea48fb1d7eb

Origen: {"body":{"ca":"<p>El mapa comarcal ens destaca la gran atracció per motius laborals que exerceixen les quatre capitalitats provincials, que deriva en un balanç de mobilitat positiu al Segrià, al Gironès, al Barcelonès i al Tarragonès, amb un efecte extensible cap a l’Alt Camp, mentre podem assenyalar l’Àrea de Guissona com la responsable que la Segarra aparegui com una comarca rural netament atractora de mà d’obra. D’altra banda, la resta de comarques mostra un balanç netament favorable cap als desplaçaments cap enfora, circumstància que s’agreuja en tres comarques meridionals interiors —les Garrigues, el Priorat i la Ribera d’Ebre—, junt amb les pirinenques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, a més del Berguedà i comarques perifèriques metropolitanes amb una oferta relativament inferior de llocs de treballs dins de la mateixa comarca. En general, es confirma la regla dels fluxos laborals procedents del camp cap a la ciutat o centres comarcals, tant en el mapa comarcal com en el municipal, per bé que en el mapa municipal sobresurten les qualitats d’atracció d’alguns municipis petits on s’han instal·lat empreses que atreuen treballadors de fora del municipi, en una proporció naturalment remarcable. Sovint es tracta de municipis enganxats a la mateixa capitalitat comarcal, on s’han donat facilitats de sòl industrial, i en altres casos es tracta de municipis amb una dinàmica empresarial específica, com la que es troba a la part nord-oriental o a la Catalunya central. Font: Afiliats a la Seguretat Social, Idescat i INE. Dades de llocs de treball localitzats corresponents a la mitjana de treballadors del Règim General i del Règim d’Autònoms de 4 trimestres (31 desembre 2019 a 30 de setembre 2020), del Departament d’Empresa. Dades de població treballadora segons residència padronal extretes d’Idescat per als mateixos 4 trimestres. (*) El resultat d’aquest quocient és una taxa percentual que permet distingir, a grans trets, zones més estrictament residencials (on la taxa serà baixa perquè hi ha molts menys llocs de treball que residents) de zones de concentració d’activitat que es beneficien de condicions de centralitat industrial o terciària.</p>","es":""},"title":{"ca":"Mapa 6.1. Atractors urbans i expulsors rurals. Total de llocs de treball localitzats sobre la població treballadora resident per municipis, 2020","es":""}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×