Mapa 7.5. Un nivell de protecció de l’espai natural extens. Indicador sintètic de grau de protecció a partir dels espais naturals (quadre 7.1), 2017

Sobre el sòl no urbanitzable se superposen diferents nivells de protecció natural, que limiten determinats usos i activitats i que afecten bona part d’aquestes àrees amb una intensitat diferent, que s’avalua des d’1 fins a 9, en la qual el 9 correspon a la màxima protecció derivada de la figura de les reserves naturals integrals, seguint la classificació d’espais reflectida en el quadre 7.1. Destaca el reconeixement patrimonial atorgat als Pirineus, particularment a la taca nord-occidental i la part més alpina i propera a la frontera. La línia que segueix aproximadament la serralada prelitoral, des d’Olot fins als ports de Beseit, constitueix l’altre eix patrimonial destacat, amb les fites conegudes de la zona volcànica de la Garrotxa, Montseny, Montserrat, Prades-Montsant i els Ports. Font: Aldomà, I., Mòdol, J.R. i Guerrero, M. (2017). Patrimonis rurals: Reconeixement i perspectives, Fundació del Món Rural i bases cartogràfiques d’espais naturals, principalment procedents del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, encara que també d’altres institucions: Forests públiques del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Reserves naturals fluvials de l’ACA i resta d’espais forestals a partir de la cartografia comarcal del SIGPAC del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, recollint només els espais d’ús forestal.