Mapa 9.4. Tres pautes de creixement – escenaris per a les àrees rurals de Catalunya

A través dels diferents capítols s’han fet evidents tres períodes, de signe socioeconòmic molt diferent, viscuts a les primeries del segle XXI, als quals cal sumar-hi la darrera conjuntura a propòsit de la COVID-19, de la qual encara no coneixem ben bé les conseqüències a mitjà termini, i que han tingut una incidència desigual en l’evolució de les diferents ruralitats catalanes. No és fàcil, en conseqüència, arribar a conclusions sintetitzadores dels diferents contextos analitzats. Amb una intenció estrictament aproximativa, el mapa 9.4 planteja tres escenaris calcats sobre tres tendències recents, que es plantejarien com (A) d’estancament-recessió, (B) de creixement moderat i (C) d’estancament recompositiu. El primer (A) correspondria a una crisi dels motors industrial i de serveis com el que es va viure entre 2008 i 2013, que provoca l’estancament dels centres urbanoindustrials i deixa les àrees rurals sotmeses al procés inercial de davallada, amb unes poques excepcions degudes a factors locals específics. El segon (B) resultaria d’una recuperació clàssica dels sectors industrial i de serveis similar a la del període 2014-2019, en què els centres urbans creixen i estiren el creixement de les àrees rurals veïnes, mentre només es queden enrere els indrets menys habitats i perifèrics, sense oportunitats tampoc en el desenvolupament dels serveis. El tercer (C) correspon a una crisi ambiental o sanitària com la viscuda arrel de la COVID, en la qual es planteja una certa crisi del model urbanoindustrial que afecta les bases de l’organització econòmica (en línia també amb canvis tecnològics de fons) i obre oportunitats de creixement per als territoris rurals i les perifèries metropolitanes, en sentit ampli, sempre amb excepcions en algunes àrees rurals que no acaben d’oferir bones oportunitats d’acollida. Font: elaboració pròpia en base als creixements demogràfics experimentats en els períodes de referència. S’han de considerar mapes aproximatius a escala territorial, fets sobre la base municipal, però sense la voluntat de descriure processos municipals específics.