Atles del món rural
Despoblament o revitalització?
Mapa 9.5. Les inèrcies determinants d’uns territoris en xarxa soldats per les ciutats, base 2019
Des del primer Atles de la nova ruralitat (FMR, 2009) s’ha considerat que l’evolució dels municipis i les àrees rurals en general va lligada en primera instància a l’estructura urbana del mateix territori i a la dinàmica econòmica i social estirada per les respectives ciutats o centralitats urbanes. D’una banda, es poden abordar les dinàmiques del despoblament que experimenten els petits nuclis i municipis, com es posa de relleu en els mapes 9.2 i 9.3, a partir de propostes específiques per facilitar processos d’acollida i regeneració d’aquests petits indrets. Però no es pot perdre de vista que en un context de mobilitat com l’actual és la dinàmica de tot l’entorn la que marca l’evolució dels petits, i aquesta dinàmica reposa fonamentalment sobre les àrees industrials i els petits i grans establiments de serveis públics i privats que s’ubiquen a les capitals i al seu entorn immediat. La proximitat dels petits nuclis i masies a aquests centres resulta fonamental per a la dinàmica del conjunt. I si els casos de decreixement i els problemes sociodemogràfics es concentren en àrees del Pallars i Prepirineu i de les terres interiors del sud és precisament perquè no tenen uns centres urbans prou robustos i dinàmics, i tampoc hi ha un model de creixement difús com el de les contrades turístiques de l’Aran i la Cerdanya. La radiografia dels municipis d’atracció i d’expulsió laboral dona compte d’aquestes dinàmiques en mostrar els principals centres atractors del país i les àrees de captació d’ocupació generades en el seu entorn. Destaquen a l’entorn metropolità de Barcelona, però són també remarcables a l’entorn de Girona i dels centres nord-orientals de Figueres, Olot, Ripoll, Vic, Manresa i Igualada, a més de Tarragona, Valls-Montblanc i Tortosa-Amposta. A l’interior hi destaca Lleida i el seu entorn, que perllonga la influència fins a Cervera, al nord de la qual apareix un epicentre de potència laboral autònoma com Guissona. Noti’s que la balança laboral favorable que reflecteix el mapa no es localitza sovint en la mateixa ciutat capital, sinó en un terme veí on s’ha establert una indústria o àrea comercial o de serveis, fet força freqüent a les comarques gironines. En entorns rurals relativament poc densos, aquestes circumstàncies provoquen singularitats com la forta atracció del Naut Aran, que concentra els atractius turístics, sobre Vielha, el Naut Aran i fins i tot més enllà. Una altra singularitat és la de la Seu d’Urgell i l’Alt Urgell, que necessiten la comparació (sense dades disponibles) amb la veïna Andorra per entendre la seva situació de dependència laboral i econòmica en últim terme. Entre les Garrigues i la Terra Alta s’assisteix, per altra part, a la manca de centres prou destacats de referència, una circumstància que es repeteix a la franja prepirinenca entre Tremp i Berga. Aquesta, amb tot, és una reflexió que se situa a l’entorn dels mercats de treball relativament de proximitat, que en certa manera queden recolzats pel mapa de l’atracció-expulsió, però la mobilitat es realitza també sobre escales supracomarcals i el treball a domicili ha disparat el divorci entre lloc de treball i lloc de residència. Ara, pràcticament tota la Catalunya rural pot permetre’s tenir una balança de treball negativa perquè els grans centres metropolitans o regionals de l’ocupació n’hi ofereixen l’oportunitat. Font: elaboració pròpia a partir dels Afiliats a la Seguretat Social, Idescat i INE. (*) Dades de llocs de treball localitzats corresponents a la mitjana de treballadors del Règim General i del Règim d’Autònoms de 4 trimestres (31 desembre de 2018 a 30 de setembre de 2019), del Departament d’Empresa i Treball. Dades de població treballadora segons residència padronal extretes d’Idescat per als mateixos 4 trimestres. Es reprodueixen els límits dels sistemes urbans utilitzats en els plans territorials parcials de la Generalitat de Catalunya com a aproximació a l’àrea dels mercats de treball.
Imatges relacionades
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Compartir: