Atles del món rural
Despoblament o revitalització?
La pèrdua de pes dels municipis petits en el conjunt de la població catalana és el signe fort de la pèrdua de pes de la ruralitat durant tot el segle XX, fet que situa els municipis petits en la insignificança demogràfica. Les dades de creixement de l’acabament de la centúria i els inicis del segle XXI no comportaran canvis significatius en el pes demogràfic respectiu, però introdueixen uns reajustaments de tendència en els quals la dimensió demogràfica no és la regla absoluta de creixement demogràfic. Els municipis de menys de 500 habitants pateixen de forma estructural una davallada demogràfica continuada, i els de 500 a 2.000 no se’n surten gaire millor, però presenten algun període de bonança. La tendència es trencarà decisivament amb l’arribada de la COVID, quan, com fa moltíssims decennis que no s’havia vist, els municipis petits experimenten el creixement relatiu més important. Per damunt dels 2.000 habitants les coses han anat a millor per regla general, i és destacable l’estirada dels municipis d’entre 2.000 i 5.000 habitants amb la COVID. El creixement arriba i es fa consistent als pobles i viles més grans, tret de quan arriba la COVID i es produeix una fugida de l’entorn metropolità i ciutats més grans cap a les poblacions més petites. La gran qüestió és ara, evidentment, si el canvi d’orientació demogràfica que estableix la pandèmia ha arribat per quedar-se. Font: elaboració pròpia a partir del Padró municipal d’habitants, Idescat. (*) La selecció de municipis segons magnitud ha estat sobre població actual (2021), i no coincideix, doncs, amb la classificació del gràfic 2.4.
Imatges relacionades
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Compartir: