Mapa 2.4. Un nou cicle de repoblament rural?

Tal com s’ha posat en evidència en el gràfic 2.5, l’arribada de la pandèmia inverteix les tendències històriques del creixement demogràfic a favor dels municipis petits. L’observació dels creixements a escala municipal mostra, en canvi, una major continuïtat en relació amb les tendències anteriors. Es produeix, certament, un creixement demogràfic particularment significatiu en petites poblacions de l’interior del país, però és també en petites poblacions interiors on continuen les pèrdues significatives. Les àrees de creixement rural que es dibuixen afecten en realitat indrets força determinats: els petits municipis de la perifèria metropolitana, municipis perifèrics de l’entorn de Girona i Reus-Tarragona i la franja pirinenca entre la Vall d’Aran-Alta Ribagorça i la Garrotxa, a més de determinats municipis de l’Empordà i de les serralades interiors. La pandèmia ha invertit, en certa manera, l’ordre precedent, en què l’oest de Catalunya presentava una dinàmica de pèrdua moderada, mentre que els municipis de la part oriental creixien, i creixien també els centres comarcals i baixaven els entorns més rurals. Ara caldrà veure fins a quin punt continua la pandèmia i si les raons que justificaven el canvi de lloc de residència de les ciutats cap als pobles continuen vives. Font: elaboració pròpia a partir del Padró municipal d’habitants, Idescat.