Atles del món rural

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: cefa3e30ff997484935c5c2a46ad197a7f1f99f42445cb8c4f44c08eda6bfa9e

Origen: {"body":{"ca":"<p>Malgrat les limitacions metodològiques de la font estadística, el mapa de volum demogràfic i creixement de les entitats de població té la virtut d’apropar-nos més a la implantació real de la població en el territori. S’hi detecta l’estructuració urbana del territori en aglomeracions humanes a l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona i les ciutats principals, que en general presenten dinàmiques de creixement positives en el període analitzat, del 2000 al 2020. Aquestes aglomeracions es fan menys denses i més reduïdes a mesura més ens allunyem de la costa i de Barcelona. Es dibuixen aleshores corredors urbans que prenen un paper importantíssim en el desenvolupament de les àrees rurals del país. Des de corredors històrics com l’eix del Llobregat, l’eix del Ter-Congost o el del Fluvià, que tenen un comportament demogràfic diferenciat, amb problemes en l’eix del Llobregat, fins a eixos històrics interiors lligats a fenòmens recents més dinàmics, com el de l’N-II, que es perllonga cap al Baix Segre, al costat d’altres eixos que han quedat més aviat en la marginalitat històrica, com els del Corb o el Sió. Per no parlar de la franja habitada que es dibuixa entre Puigcerdà i el Pont de Suert, dinàmica a l’est i completament regressiva a l’oest. Font: elaboració pròpia a partir del Nomenclàtor 2000 i 2020, Idescat.&nbsp;</p>","es":""},"title":{"ca":"Mapa 2.6. El despoblament dels petits assentaments","es":""}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×