Atles del món rural
Despoblament o revitalització?
Gràfic 2.11 i 2.12. Una piràmide d’edats invertida (II)
En les piràmides del 2001 s’observa, en tots dos segments de municipis, una forta acumulació de població masculina i femenina en les generacions de més de 65 anys, ben destacable en el context de Catalunya. Aquesta concentració, que desapareix en els darrers vint anys, seria a la base també de la pèrdua demogràfica inercial dels petits municipis en els darrers vint anys, i permet imaginar una evolució del creixement natural millor en els propers anys, tot i que la piràmide dels municipis petits continua presentant-se notablement envellida, i les generacions en edat de procrear, notablement minvades. De les piràmides també destaca la manca de generacions d’entre 45 i 65 anys a principi de la centúria, relacionada amb la baixa natalitat i l’emigració. També cal destacar que la baixa natalitat dels darrers anys ha conformat unes generacions joves molt reduïdes en nombre d’efectius, amb més incidència del fenomen com menor és el municipi. Les dades del 2020 mostren encara piràmides envellides, però lleugerament rejovenides en relació amb les precedents. En edats mitjanes, entre 40 i 60 anys, i sobretot entre els homes, es nota el fort impacte de la immigració estrangera, majoritàriament masculina, de principis de segle XXI, i, a la vegada, una certa recuperació de la natalitat gràcies a la població immigrada, tot i que encara és insuficient per frenar el procés d’envelliment de la població. A la vegada, aquests contingents majoritaris ja s’apropen a l’edat de jubilació. Font: elaboració pròpia a partir de dades padronals, Idescat.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Compartir: