Mapa 2.14. Deficient reemplaçament de la mà d’obra

En el conjunt de Catalunya, aquest indicador se situa per sota d’1 (0,76), fet que determina una disminució irreversible de població en edat de treballar i una tendència cap a la pèrdua de població. Els escassos municipis amb dades positives es troben en creixements residencials recents per descongestió de ciutats del voltant de Tarragona, Girona i Lleida, a la conca d’Òdena, el sud-est del Berguedà i casos particulars com, de nou, el de Guissona, entre d’altres. Els municipis amb indicadors més baixos de potencial s’ubiquen en zones perifèriques, que comprenen els altiplans de la zona limítrofa entre les demarcacions de Lleida i Tarragona, i una àmplia franja prepirinenca que es perllonga fins al nord del Ripollès i s’estén també cap al Pallars Sobirà i una petita part de l’Aran. D’alguna manera, es compleixen les inèrcies derivades de l’èxode rural de dècades anteriors, que configuren una situació demogràfica precària. Font: elaboració a partir de les dades d’estructura de la població per sexe i edat quinquennal del Padró municipal d’habitants, Idescat. S’obté pel producte de dos quocients, el que es produeix entre la població de 15 a 29 anys respecte a la de 50 a 64 anys, i la de 0 a 14 anys respecte a la de 15 a 29 anys.