Atles del món rural
Despoblament o revitalització?
Mapa 3.6. La precarització de l’ocupació en temps de COVID
Apreciem aquí que l’impacte de les pèrdues o la precarització en el mercat laboral ha estat més fort en les comarques litorals i prelitorals, de l’àrea metropolitana, i en zones interiors amb un fort component industrial (Conca de Barberà, Berguedà). A les zones rurals, de manera majoritària, les dades d’incidència de la precarització laboral es troben per sota de la mitjana catalana. Tanmateix, a banda de les dues excepcions anteriorment assenyalades, cal notar també la relativament forta incidència a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, més vinculades amb l’activitat turística. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’atur registrat en valors absoluts (dades mitjanes de 2020) i les dades d’ERTO per comarca també en valors absoluts. (*) S’ha calculat el percentatge de la suma d’aturats i persones en ERTO el 2020 en relació amb el total d’afiliats més el total d’aturats, per copsar la incidència de la precarització laboral en les diferents zones del país.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Compartir: