Mapa 3.6. La precarització de l’ocupació en temps de COVID

Apreciem aquí que l’impacte de les pèrdues o la precarització en el mercat laboral ha estat més fort en les comarques litorals i prelitorals, de l’àrea metropolitana, i en zones interiors amb un fort component industrial (Conca de Barberà, Berguedà). A les zones rurals, de manera majoritària, les dades d’incidència de la precarització laboral es troben per sota de la mitjana catalana. Tanmateix, a banda de les dues excepcions anteriorment assenyalades, cal notar també la relativament forta incidència a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, més vinculades amb l’activitat turística. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’atur registrat en valors absoluts (dades mitjanes de 2020) i les dades d’ERTO per comarca també en valors absoluts. (*) S’ha calculat el percentatge de la suma d’aturats i persones en ERTO el 2020 en relació amb el total d’afiliats més el total d’aturats, per copsar la incidència de la precarització laboral en les diferents zones del país.