Atles del món rural
Despoblament o revitalització?
Mapa 4.6. L’especialització turística de la costa i els Pirineus. Places potencials en habitatges secundaris i allotjaments turístics, 2020
A través de la població potencial estacional en els allotjaments hotelers, càmpings i habitatges de segona residència, el mapa representa la concentració de l’oferta turística o de places d’allotjament de temporada a la línia de costa, en consonància amb el pes destacat del turisme de platja. Això, sense perdre de vista la posició avantatjada de Barcelona. A l’interior, les esferes són molt més petites i segueixen les implantacions urbanes, tret de la Cerdanya i la Vall d’Aran. En aquestes comarques i en alguns massissos interiors, com Montseny-Guilleries, Prades i els altiplans centrals, els colors vermells destaquen els indrets amb un pes relatiu superior de la població potencial, que coincideixen amb les àrees més clarament turístiques de l’interior. Algunes d’aquestes illes interiors coincideixen també amb zones amb un fort despoblament, que ha deixat buides cases que en algun moment havien estat ocupades per antics residents o hereus. Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i de l’ICGC. (*) La població potencial s’ha dividit per la població realment empadronada, i el resultat és l’índex de població potencial representat en els colors de fons. La població potencial s’ha calculat a partir de la suma de la població empadronada el 2020, de les places turístiques (hoteleres, de càmping i de turisme rural) del 2020, i situant dos pobladors per cada habitatge no principal segons el Cens de Població i Habitatges del 2011, el darrer disponible (i amb certes deficiències). Les dades de població potencial estacional computen només la població potencial menys la població empadronada.
Imatges relacionades
.png)
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Compartir: