Atles del món rural

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: b8c2c10860b4cd8ad0a7700d9c4d233b235ef0dae81c2852f533de8ef51634f3

Origen: {"body":{"ca":"<p>Des de la seva aparició, als anys seixanta, el turisme de neu ha contribuït a dinamitzar les comarques de muntanya, des de la Vall d’Aran fins al Ripollès, amb un impacte econòmic i ocupacional destacat aparellat també a un creixement hoteler i de segona residència. En el període 2008-2018, les estacions d’esquí catalanes han tingut uns resultats que, sense ser especialment dolents, estan lluny dels obtinguts durant els primers anys del segle XXI. L’estancament del nombre de practicants, la competència d’altres dominis i altres circumstàncies puntuals de cada temporada expliquen aquesta tendència. Algunes estacions han passat per serioses dificultats econòmiques, de manera que s’ha engrossit la nòmina d’estacions amb un suport més o menys directe de l’administra\u0002ció pública. En aquest marc general, la principal estació, Baqueira-Beret, s’ha mantingut estable, amb uns valors a l’entorn dels 800.000 esquiadors anuals, afavorida per les seves bones condicions de neu, el domini esquiable i l’entorn. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Pla director de les estacions de muntanya del DPTOP (2006), completades amb dades de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya i la premsa especialitzada per a les temporades posteriors.</p>","es":""},"title":{"ca":"Gràfic 4.3. L’esquí, puntal per a les economies de muntanya. Evolució del nombre de forfets venuts a les estacions d’esquí, 1986-2021","es":""}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×