Atles del món rural

Com més petit és el municipi, major és l’estalvi net i els ingressos de capital no financer per habitant, i menor la ràtio d’endeutament. D’alguna manera, la seva dimensió econòmica els obliga a la prudència financera, un fet que en els darrers anys ha vingut també molt condicionat per les lleis estatals d’ajustament de la despesa pública, en particular la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que pretenia una reforma dràstica del mapa municipal que no s’arribà a aplicar, però que sí que ha limitat radicalment la capacitat d’endeutament i despesa de les administracions locals. L’escassa dimensió dels municipis i el pes de les despeses bàsiques no semblen afectar els municipis petits, que són els que més adapten els seus recursos (sobretot els procedents de transferències externes) a la seva despesa. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Liquidación de los Presupuestos de las Entidades locales 2019, del Ministeri d’Hisenda. Els ingressos corrents són els ingressos totals (capítol 1 a 5) menys contribucions especials, quotes d’urbanització i ingressos extraordinaris. L’estalvi net comprèn els ingressos totals (capítols 1 a 5) menys la despesa dels capítols 1, 2, 4, 5 i 12. Els ingressos de capital no financer són ingressos patrimonials, corresponent a rendiments de finques rústiques i urbanes, bàsicament.