Atles del món rural
Despoblament o revitalització?
Mapa 9.2. Catalunya urbana dinàmica, Catalunya rural recessiva. Valoració de la magnitud-dinamisme socioeconòmic dels municipis, 2019
En el mapa dels darrers anys de creixement econòmic hi apareixen clarament dues Catalunyes: l’oriental, més poblada i dinàmica, i la rural, més despoblada i de perfil recessiu. En una dinàmica de base industrial que es remunta al segle XIX s’imposaren unes dinàmiques de creixement econòmic i demogràfic que generen unes sinergies poderoses, que experimenten lleugeres modificacions amb la transformació terciària iniciada en els anys vuitanta. La població i l’activitat es concentren a la metròpoli de Barcelona i entorns urbans propers que augmenten abast i influència, mentre que les zones interiors desenvolupen alguns centres dinàmics i les poblacions petites segueixen uns processos de buidat de ritme i profunditat desiguals. En els darrers deu anys hi ha encara una Catalunya urbana en creixement, mentre al país interior es consolida l’àrea de creixement urbà i industrial de Ponent, així com les contrades de desenvolupament turístic de muntanya al voltant de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça i la Cerdanya. Entremig, els municipis del sud, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, les Garrigues, la Conca de Barberà; pel nord, la Noguera, el Solsonès, els dos Pallars, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i part de la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès es queden més aviat enrere, amb una situació més favorable als seus centres comarcals. Font: elaboració pròpia. A partir d’un índex que sintetitza les variables a escala municipal de: creixement demogràfic 2013-2019, saldo migratori 2013-2019, potencial de creixement (2019) i creixement dels llocs treball 20132019, a les quals s’han afegit uns indicadors de magnitud, el nombre d’habitants (2019) i la població total de <15 anys (2019).
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Compartir: