Canvis a "Mapa 1.5. La magnitud petita dels assentaments. Les “entitats de població” del Nomenclàtor, 2020"

No tots els municipis coincideixen amb un sol nucli habitat, ni de bon tros, i el caràcter singular de la ruralitat no ve tan marcat per la presència de municipis amb un baix nombre d’empadronats, sinó més aviat d’assentaments de dimensions demogràfiques reduïdes en els quals els veïns tenen dificultats per cobrir les necessitats col·lectives. En el mapa podem relacionar també l’elevada densitat de petits assentaments amb la franja del Prepirineu, que continua a llevant per la vall del Segre, i amb els altiplans centrals. Són el fruit d’una determinada colonització històrica que es configura com la ruralitat per excel·lència de Catalunya, ben diferent de la densitat d’assentaments que apareix en apropar-se a la costa i que respon, bàsicament, a fenòmens d’urbanització contemporanis. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Nomenclàtor 2020, INE i model d’elevacions del terreny de l’ICGC. (*) Diferenciar i concretar el pes sociodemogràfic de les taques urbanes del territori esdevé un exercici aproximatiu. L’estadística més manejable la dona el Nomenclàtor de població, en el qual els ajuntaments assignen la població a unes unitats que responen a criteris d’identitat col·lectiva i proximitat física, i que presenten contrastos d’uns municipis a uns altres: són les “entitats de població”. Algunes presenten, per altra banda, una continuïtat física, però pel fet de correspondre a termes municipals diferents apareixen consignades com a entitats de població diferents.