Gràfic 2.6. La rèmora dels pobles petits

Les dades municipals ja ens apunten una correlació important entre els guanys demogràfics i el volum de població, que perjudica els municipis més petits. La relació es trasllada i es fa més clara en l’àmbit d’entitats de població, que són les unitats que es corresponen més estrictament amb les comunitats locals de convivència. S’aprecia una tendència clara segons la qual com més població té l’entitat s’esperen millors expectatives de creixement de la població. És en els assentaments més petits, de menys de 100 habitants, on la relació entre magnitud i pèrdua demogràfica es fa més evident. El fet apunta la tendència a la dissolució d’aquestes petites comunitats, per bé que hi ha contrastos importants i els creixements no queden ni de bon tros descartats. Font: elaboració pròpia a partir del Nomenclàtor, Idescat. Només s’han pogut computar les entitats (3.598) que mantenien la mateixa codificació entre 2000 i 2020 i que estaven poblades en tots dos períodes. Cal tenir en compte que el Nomenclàtor és un element viu amb molts canvis en dues dècades i que no requereix que una entitat de població estigui poblada per figurar-hi (almenys, això és una casuística minoritària però present, sobretot per a l’any 2000).