Cambios en "Mapa 3.2. Taxa de creixement interanual dels llocs de treball localitzats en els períodes 2009-2013 i 2013-2019 per municipis"

Per al període del 2009 al 2013, la norma general dels anys del que s’anomenà la “crisi immobiliària” fou la destrucció generalitzada de llocs de treball, un 2 % anual en el conjunt de Catalunya. Bona part dels municipis catalans, uns 750, tingueren taxes negatives, amb una dispersió territorial força notable, i una incidència destacada en zones intercalars comarcals; les Guilleries, l’Alta i la Baixa Segarra, parts de les Garrigues i la Terra Alta i altres àrees puntuals. En els comptats casos en què es va donar un cert creixement de l’activitat, amb increment dels llocs de treball localitzats en el municipi, la dispersió territorial és molt notable. En el període del 2013 al 2019, de recuperació econòmica, apareixen uns increments anuals superiors al 3 %. Altre cop l’increment fou una tendència molt estesa pel territori, tot i que hi hagueren encara zones recessives, com l’interior de les Terres de l’Ebre i la zona de contacte de les demarcacions de Lleida i Tarragona, entre d’altres. Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística de l’ocupació assalariada i autònoma segons afiliacions a la Seguretat Social, a darrer dia del mes desembre.