Gràfic 4.1. La concentració urbana de l’oferta d’allotjament turístic. Oferta de places turístiques segons la magnitud dels municipis i tipus d’allot

El creixement de l’oferta hotelera va aparellat a fenòmens de creixement urbà, i els municipis més petits en queden relativament al marge, encara que l’oferta turística hi pugui assolir un pes relatiu remarcable. Podem apreciar que, en entorn urbans, la tipologia predominant d’allotjament són els establiments hotelers, que concentren la majoria de les places disponibles en municipis de més de 25.000 habitants i entre els ubicats a la zona metropolitana de Barcelona. A aquests, cal sumar-hi tot el sector turístic dels habitatges d’ús turístic, recentment regulat a partir del Decret 75/2020, de 4 d’agost, de turisme de Catalunya. Es tracta d’un sector en expansió, de moment molt circumscrit als municipis de caràcter urbà, però que per la menor demanda de condicionants respecte al turisme rural pot esdevenir, especialment on hi ha segona residència i més dotació d’habitatges buits, una fórmula d’allotjament també important en municipis rurals. S’han assignat dues places d’allotjament per a cada habitatge d’ús residencial. L’allotjament en càmpings és molt present en nuclis urbans de dimensió mitjana, d’entre 2.000 i 25.000 habitants, principalment en zones turístiques de costa i muntanya, i amb menys implantació en les zones d’interior. El turisme rural, tot i que també és present en alguns nuclis “urbans”, només té un pes específic important en municipis de menys de 2.000 habitants, on trobem el 72 % de les prop de 20.200 places d’aquesta mena d’allotjament. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de places d’hotels, hostals i pensions, càmpings i turisme rural del Departament d’Empresa i Treball, Idescat.