Atles del món rural

Just quan el despoblament s’havia posat altre cop a l’ordre del dia mediàtic, el repoblament ja s’ha iniciat amb la pandèmia de la COVID-19. No se sap ben bé què en quedarà, però val la pena situar les dinàmiques del despoblament, que encara poden pesar sobre algunes contrades i petits pobles i masies més enllà de l’evolució general de l’economia i la societat. Tot plegat neix amb el procés d’industrialització que arrossega la crisi de les activitats primàries tradicionals, l’agricultura, bàsicament, però en alguns indrets de muntanya, també la mineria, per no parlar de la pesca. La davallada de l’ocupació en aquests sectors porta a l’emigració i la recessió demogràfica o despoblament d’algunes àrees rurals. Les conseqüències negatives d’això recauran sobre la desestructuració de les mateixes comunitats rurals, afeblides socialment i econòmicament, i repercutiran en pèrdues patrimonials ingents i en alteracions ecològiques de signe divers segons cada cas que poden incloure processos extrems de desertització o desertificació. Els processos de terciarització desenvolupats a partir dels anys vuitanta poden contribuir a accelerar el procés provocat per la industrialització, però poden també revertir-lo si la terciarització arriba al medi rural. Font: elaboració pròpia. (*) Les fletxes estableixen les repercussions dels processos que comencen amb els canvis en les estructures econòmiques de producció, que poden resultar en feedback en el cas de fletxes en els dos sentits. En les fletxes en ratlles discontínues es representen els canvis inicials introduïts per la terciarització o el desenvolupament de l’economia dels serveis.