Cambios en "Gràfic 2.3. La ruralitat es queda enrere"

En l’evolució de llarg recorregut es pot apreciar que la tendència al creixement de la població general a Catalunya els darrers vuitanta anys, en els quals gairebé s’ha duplicat la població, no ha estat ni de bon tros un procés homogeni. En aquest procés han crescut de forma concentrada els principals pols urbans, mentre que els municipis rurals patiren primer un procés clar de despoblament, redreçat en part més cap aquí per la potent immigració estrangera de principis de segle XXI. Els municipis més petits, de menys de 500 habitants, més perjudicats en els darrers decennis, s’aproximen, per altra part, als municipis d’entre 500 i 2.000 habitants, als quals segueixen una evolució paral·lela. Font: Padró municipal d’habitants i Censos de població, Idescat. (*) S’ha fixat la població del 1960 com a base 100 per analitzar l’evolució posterior dels municipis a partir de la seva agrupació segons la dimensió poblacional, agrupació també referida a la classificació segons dades del 1960.